dissabte 14 d’abril de 2012

De tornada als inicis


Hivern llarg i en molts de canvis. Però tampoc és cap novetat a cap casa, vivim a un món canviant, que sembla empitjorar dia a dia, però que també obre noves portes. Gent amunt i avall, buscant feina, renovant l’actual o incorporant nous projectes i ambicions.

Alguns, com jo, retornen una mica als orígens.
En una taula plena de paper de pijama imprès vaig començar les meves pràctiques, crec que al 2003, a l’Hotel Ciutat de Tarragona, el lloc ofert era, si més no, una total novetat, recordo que entre moltes ofertes de recepció, reserves, comercial, agent de viatge, etc, en destacava una “e-commerce” que va cridar-me l’atenció.

Ben just parlàvem anglès, i ben just sabíem el que era internet. Llavors encara agafava el diari gratuït a la porta de l’estació per saber el que passava al món, i si volia saber que feia un amic li havia d’enviar un sms.

La comercialització hotelera a través d’internet era una cosa que es veia arribar, tímidament, amb influències americanes, però vaig tenir la sort, ara puc dir que una gran sort, de fer cap a una petita cadena hotelera, llavors en 3 hotels, ara en sis i creixent, que va apostar fort per tot el relacionat amb el tema online.

En acabar aquelles pràctiques, contractant i obrint nous canals de venda d’habitacions a través d'internet, vaig incorporar-me com a “Revenue Manager” a la companyia. 

El nom també era nou, a la universitat ben just l’havia sentit. Per resumir el que vol dir Revenue Manager, puc dir que és la persona encarregada de la gestió dels preus de les habitacions i l’encarregat de la seva comercialització online, per a entendre’ns millor, el que gràcies a ells ara podeu entrar a bookings i comprar una habitació al millor preu, encara que jo, amb el temps, m’he fet un gran defensor dels propis canals de venda, la web oficial, on hi destino gran part dels esforços.

Després del recorregut turístic pel sector públic, vaig tornar com a Social Media Manager a la companyia, ja amb 5 hotels, mentrestant, un de nou, i ara dos més en ment, i compagino aquesta responsabilitat amb la gestió de les xarxes socials corporatives, amb la de Revenue Manager de nou, a Tarragona, un nou repte, donada la dificultat del moment, però que aquesta actua com un incentiu encara més fort, davant l’adversitat, per a buscar noves sortides al moment.

Un nou repte que comença amb la primavera, una nova oportunitat de creixement professional. 

dilluns 16 de gener de 2012

Ara ja no podria entendre la vida sense twitter

Avui he vist una imatge que han compartit a la comunitat hosteltur al Facebook, parla de les etapes dels usuaris de Twitter, i he pensat en comentar-ho.
Font: http://www.facebook.com/comunidadhosteltur

Crec que tots hem passat per aquestes etapes, fins i tot als que ens dediquem al Social Media a nivell professional. 
El meu compte @jrodrigo és present a twitter des del 2008, i al principi hi va haver uns mesos en que estava completament a la fase 1 "Incapacidad total de entender Twitter". He pensat amb el que els va passar als joves fundadors de Eyeos el primer cop que van sentir a parlar de Twitter, era impensable que una eina per enviar sms online de 140 caràcters pogués arribar tant lluny. 

Llavors ignoràvem que el senzill, el fàcil, el ràpid, seria el que tindria èxit, el temps ha acabat donant la raó d'aquesta teoria, amb l'exemple d'ascensió a la gloria d'eines com twitter i enfonsaments de grans torres com MySpace

Hi ha gent que es queda estancat a aquesta fase, diuen que Twitter és per a gent d'oficina, directius, executius... quina gran mentida, a Twitter pots aprendre des d'un gran executiu d'una multinacional, passant per gurus i professors, fins a arribar a professionals liberals, operaris de tots els sectors econòmics, gent aturada, estudiants o jubilats, però que tots tenen en comú una cosa; suficient il·lusió per compartir alguna cosa, el que sigui. 

Crec que la fase 2, la de "Intentando (sin éxito) disfrutar de twitter" és la més llarga i dura. Sabíem que Twitter seria especial, als Estats Units s'estava projectant a gran velocitat, tothom en parlava, però encara no  trobàvem la manera de treure-li suc.
El motiu principal de no tenir èxit era, principalment, que caiem en l'error de buscar gent coneguda, companys de classe, amics, familiars, veïns, com al Facebook, per tafanejar les seves fotos del cap de setmana, etc, ignorant pel complet que twitter estava ple de perfils interessantíssims que compartien milers d'informacions interessants. 

Llavors arriba el creixement, cada cop més seguidors, la dinàmica dels followers i els following, els jocs amb els RT, les converses amb els reply, i sobretot una cosa molt interessant, les llistes. Poder incloure perfils interessants i segmentar-los, per després poder filtrar la informació que més interessa, llegir tweets professionals a la feina, poder-se informar a primera hora del matí amb els mitjans nacionals i internacionals, o al final del dia divertir-se amb els perfils d'humor. Allò començava a ser molt interessant, estàvem a la fase   3. 

I ara? estem a la fase 4? a la de "Adicción a Twitter" o millor dit, a la 5, a la que jo anomeno "Ara ja no podria entendre la vida sense twitter" 

Pot semblar exagerat, però d'aquells dubtosos 140 caràcters hem passat a tenir una eina on informar-nos, extreure informació de rabiosa actualitat, aprendre, i molt, sobretot escoltant, o més ben dit, llegint

A twitter ho trobo tot, des de quina serà l'alineació del Barça, fins a la notícia d'última hora que no apareix a cap web de cap mitjà de comunicació. Segueixo perfils professionals que ens ajuden al dia a dia de la nostra feina i ens fan ser millors i més eficients. Coneixes gent molt interessant amb la que compartir coneixement. 
Però Twitter també és un lloc on poder-se expressar, opinar, ideal per a construir la teva propia marca personal, que els altres respectaran, com tu fas amb el seu projecte online.

En definitiva, un gran invent, que ha revolucionat el món de la comunicació, tant a nivell professional com persona. 

dimecres 30 de novembre de 2011

Web 2.0, ja no serveix?

Buscant cases rurals per una escapada per al Nadal he trobat desenes de webs d'allotjaments 1.0. Segurament n'hi ha milers, potser milions, propietaris, del sector turístic, un dels que sol innovar més, que encara tenen webs totalment estàtiques, gent que encara no ha fet el pas al 2.0.

Avui, he trobat un article interessant a @PuroMarketing que parla de "Web Cerebral: la transformación de la web 4.0" , una interessant entrada que ens demostra el ràpid que van les coses a internet, com l'1.0 forma part del passat més llunyà, com de ràpid s'ha implementat la web 2.0, com ha quedat desfasada, com ni ens hem adonat de l'era 3.0, i com ens plantem de nou davant una revolució; el temps 4.0.

Per què la web 2.0 ja ha quedat desfasada? Jo no crec que estigui desfasada, però evidentment si parlem d'interacció amb l'usuari, això ja fa temps que alguns ho fan, l'impuls i el creixement de les xarxes socials ha impulsat aquesta implementació de l'era 2.0, però al mateix temps ha nascut una nova forma d'entendre la comunicació on-line, és el pensament 3.0.

Hem arribat a l'era 3.0? Si, sense que ningú ho hagi dit fort. Quan entro a xarxes socials com Facebook, trobo anuncis que corresponen als interessos que pot tenir un home de la meva edat, i que està subscrit a grups i pàgines de música, viatges i internet. Per a mi això és 3.0, que t'avancin en el pensament, que no hagis de buscar, que amb les dades, centenars de dades, que te la xarxa de tu, t'informi d'allò que t'interessa realment. Això no és el futur, això és el present.
Foursquare, per exemple, ha activat un radar, que t'informa de llocs (cafeteries, restaurants, etc) que tens a prop i que et poden interessar. TripAdvisor per a iPhone et permet detectar hotels, amb valoracions reals de clients amb la càmera. Això és intel·ligència.

I què és la web 4.0? m'agrada la definició de l'article de @PuroMarketing "Web 2.0 al cuadrado" i és que realment el que estem fent es millorar, ampliar, i dotar d'intel·ligència artificial la web 2.0

Conclusió? s'ha de fer el pas al 2.0, aquells qui estiguin a l'era antiga, i d'aquí creixer, al seu ritme, 2.0 és provar, testejar, també fracassar, però cal fer el pas.


dimarts 22 de novembre de 2011

TopTuesday de la Setmana

Al TopTuesday de la setmana he de parlar sense falta del Festival IdentifiCAT, i el seu últim concert de l'any a Santa Bàrbara, després de passar pels escenaris de La Ràpita i Godall, ara tocava acomiadar l'any, amb una iniciativa que pretén potenciar els nous valors musicals i el català en la música del nostre territori. Una iniciativa on em sento molt identificat per aportar un petit gra d'arena a través del Pla Comarcal de Joventut. 

IdentifiCAT 2011 a Santa Bàrbara (escenari Ametllers)

Un concert magnífic, amb molt bon ambient i que va obrir el cantautor Cesk freixas, seguit per "La Quarta Escà", adjunto vídeo amb una de les versions que van fer d'Obrint Pas, genials!, després el torn per a  Purkinje i Contracop.



El Somni de l'Andrea

Qui diu que no es pot emprendre amb la que cau? hi ha gent que ha superat la por a crear, com l'Andrea, reconvertint una botiga amb un somni, el seu somni, en llenceria i roba de llar.



La vida a internet

L'article d'avui a @PuroMarketing "La Frénetica vida del Community Manager" va acompanyat d'una interessant infografia que intenta resumir, de forma prou exacta, el dia a dia dels professionals que ens dediquem al Social Media Marketing. 
M'ha fet gràcia veure com a la imatge la majoria de coses les fem cada dia, fins i tot encerta les franges horàries, i per un moment he pensat que no estic sol en aquest món de bojos i que viatja a velocitats ultra sòniques, com és el món d'internet i les tendències en el màrqueting on-line. 

Fa uns quants anys, amb un contracte de pràctiques a @SB_Hotels vaig aprendre conceptes com el revenue o yield management, i la importància de l'e-commerce, internet començava, llavors, a ser una eina demolidora alhora que una arma potent per vendre. Anys més tard, aquells visionaris, amb els que continuo col·laborant, han obtingut la raó, i gràcies a aquella feina ara podem presumir d'estar al dia.

Però estar al dia no vol dir baixar la guàrdia, i per això moltes empreses ja veuen necessari, imprescindible, important i estratègic comptar amb la figura del Social Media Manager (o Community Manager) per tal d'estar atent als moviments a la xarxa, escoltar, conèixer les eines, provar-les, interactuar i construir la marca on-line de la organització. 
Què és el Social Media Manager a una empresa? els seus ulls i orelles. 
I aquesta gent viu (vivim) tal i com mostra aquesta interessant imatge. 


Canvia el nostre estil de vida? Depèn de si has conegut abans una feina amb horaris fixes, i si aquesta depenia o no d'internet o d'un telèfon. 

Afecta a la vida quotidiana? Si, depens d'internet, del dispositiu mòbil, busques llocs de vacances amb wifi. Però a cas no afecta treballar a torns per la nit? o estar 8 hores en un cadena de producció? o treballant al camp amb condicions meteorològiques extremes? Cada feina te les seves coses bones i dolentes.

La clau per treballar d'això? Passió, si no t'agrada el que fas no podràs escoltar el que diuen, no apetirà interactuar i no tindràs forces per crear, hem de tenir en compte que hi ha molt de fracàs, en campanyes que no funcionen, pàgines que no reben visites, hores "perdudes" però que això no ha de ser el condicionant per a rendir-se. 

Estem valorats professionalment? Per a molta gent encara som "els que estan tot el dia navegant pel Facebook sense fer res" per sort, jo prefereixo dir; som els que naveguem en un gran oceà amb fortes tempestes i alhora grans bancs de peixos. 



dijous 17 de novembre de 2011

Nou blog "Mirant al carrer"

Avui presento un nou blog que hem començat a escriure entre @neusguiu i jo mateix. 
Un nou projecte amb l'objectiu de divertir-nos i compartir algunes coses personals amb tothom. 

El nom que li hem donat "Mirant al carrer" ve de l'acció que fem tots els matins, mirant al carrer, des de la cuina, per veure quin temps fa, si el veí ja ha marxat, o simplement com una costum abans d'esmorzar.
Tal i com diem al primer post / presentació al blog NO hi trobareu:
"escenes romantico-empalagoses, ni fotos cuinant (no en saben, però n’estan aprenent i no descarten penjar alguna nova recepta).
Si busqueu tot això us heu equivocat. Aneu a Tuenti, allò està replet de gent que complaurà els vostres desitjos fotogràfics"
 En canvi la nostra proposta és clara: "Si us apeteix xafardejar de forma sana i ordenada, amb un toc d'humor, aquest és el vostre blog."


Imatge de la portada

dimecres 16 de novembre de 2011

#TopTuesday de la setmana

I torno amb els #TopTueday després d'aquesta parada.
Dels check-in de la setmana passada en destaco aquests:

Espai Zen
Un nou espai a Ulldecona per prendre una copa amb relax, música d'ambient, decoració Zen, ideal per a xerrar sense sorolls i aglomeracions, carta de cocteleria i obert tots els dies de 16 hores a la mitjanit, els divendres i dissabtes fins les tres.

Restaurant El Gallego
Per als qui no busquen el luxe, ni la cuina d'autor impronunciable, el restaurant ideal, es menja molt bé, a molt bon preu, especialitzats en carns gallegues, tracte molt especial, que si se sap entendre es torna encantador, en tot cas 100% recomanat.

La Tagliatella (Les Gavarres) 
Els amants de la pasta no es poden perdre ni la Tagliatella, ni la Trastevere ni el Pastificio. Si vas a les Gaverres és més que probable que t'acabis perdent intentant sortir d'allí en aquelles obres eternes, per tant serà millor quedar-se a dinar per agafar forces, aquesta és una bona proposta, per a tots els gustos. També per als que estan de dieta, mireu quin plat us recomano: